La meva primera conclusió i en base a les diferents propostes sobre les possibles característiques responsables d'una lesió en bessó intern, podria passar per fer una revisió de totes i cada una d'aquests ítems i fer una adaptació coherent de les mateixes vers l'entrenament. És a dir, i com a mesura preventiva per evitar una lesió d'aquest tipus, i davant un esportista que ja ha patit aquesta lesió o simplement adverteix constantment d'un excés de rigidesa en aquesta zona, les mesures associades a la bibliografia, podrien ser les següents:

- Realitzar una revisió de l'escalfament específic per a l'esportista, per tal de que l'entrada en calor, inclogués exercicis específics per previndre d'una possible lesió i augmentar la temperatura de la zona, així com exercicis que potenciïn la correcció tècnica-coordinativa.

- Aplicar un treball coherent post-esforç de stretching (ja veurem després les possibles aplicacions que podríem fer) i tornada a la calma per la possible eliminació del lactat.

- Utilitzar mètodes de relaxació, per que aquesta zona disminueixi aquest excés de to o rigidesa.

- Fer una revisió dels hàbits de l'esportista en quant a temes d'hidratació, alimentació, descans, stress,...

- Fer una revisió del calçat i un anàl-lisi biomecànic per esbrinar possibles alteracions que hagin pogut modificar la marxa-carrera, i al mateix temps sobresoli citar la musculatura en qüestió.

- Plantejar un treball de reforçament excèntric per la zona.

- Introduir possibles mitgetes que afavoreixin la circulació i millorin el retorn venós.

- Fer una revisió de les superfícies d'entrenament i evitar aquelles que suposin una excessiva càrrega per a la musculatura.

Plantejar totes aquestes mesures, hauria de ser i com a forma de segona conclusió, una primera aproximació sobre dades i variables que podem establir com a criteris fixes, i que algunes ens donaran valors individuals. Per exemple, que puguem analitzar la marxa de l'esportista, així com les possibles alteracions del peu a nivell podològic, establiran uns criteris molt definits per l'esportista. De totes maneres, la meva aposta seria barrejar aquestes conclusions, i establir, quins criteris o valors podríem atribuir a aspectes estructurals (una lesió anterior de turmell on cert lligament està de determinada manera, i a nivell estructural ha fet que en aquella zona hi hagi una major rigidesa) i quins podrien basar-se en possibles debilitats musculars. Que un múscul com el bessó intern en aquest cas, tingui un excés de to, i pugui arribar a lesionar-se, es podria basar perfectament en alteracions musculars, no només de zones properes al turmell i genoll, sinó que a nivell individual, qualsevol alteració muscular pot afectar a que el bessó intern o un altre múscul en qüestió, si afecta a la mecànica de funcionament.

Tanmateix, afavorir mitjançant el canvi de recolzament l'estructura pot ser una mesura correcta, però també s'hauria d'acompanyar de la revisió a nivell muscular, i definir molt bé quin és el treball a seguir en aquella musculatura que pot afectar al múscul en qüestió. Així, plantejar un reforçament muscular excèntric de bessons per exemple, pot funcionar, però si aquesta tensió prové de la debilitat de músculs associats com flexors dels dits, peroneals, tibials,... o fins i tot de músculs de cadenes superiors (genoll, maluc, esquena,...), cal reforçar aquestes debilitats. Cal assegurar per tant, una bona funció muscular a través de la totalitat de moviments que permeten les articulacions, i en aquest cas, la revisió del peu i turmell, assegurant una bona acció muscular en flexió dorsal, flexió plantar, inversió i eversió del peu (pronació/supinació), i si s'escau la revisió d'altres articulacions segons cada esportista. Per que qualsevol alteració biomecànica, pot alterar la funció muscular : sinó proveu de córrer sense fer rotació de columna amb l'esquena totalment bloquejada...no ho recomano.