Cada cop hem de tenir més clar, que el paper de la individualització en el treball físic, ha de ser el ABC per aconseguir millors resultats, tant a nivell de rendiment com a nivell preventiu. Definir aspectes quantitatius anatòmics, biomecànics, condicionals,... del jugador, establerts en un protocol, juntament a l'anamnesi mèdica, ens pot aportar molta informació a l'hora de treballar amb aquella persona. L'ànàl-lisi de la incidència lesional en l'esport que practica i la seva demanda i exigència en base a paràmetres condicionals, d'exigència articular,... també són un bon punt de partida per definir el treball que realitzarem.

 

Un cop tenim tot l'estudi realitzat, el disseny del programa haurà de tenir uns punts claus que hem de respectar per tal d'adaptar-nos als principis de treball preventiu:

- Adaptació progressiva de les càrregues.

- Adaptació progressiva a l'especificitat.

- Principi de variabilitat d'estímuls (tant a nivell de contraccions musculars, com a nivell d'exercicis, tenint en compte la progressió que hem de fer d'aquests dos parámetres).

- Augment progressiu del rendiment esportiu i adaptació als nivells d'exigència requerits en l'esport en qüestió.

- Educació de l'esportista (hàbits i aspectes motivacionals).

 

Si pretenem treballar de forma excéntrica a gran velocitat en un múscul que realitza determinada acció, sense tindre en compte aquests paràmetres, pot resultar fatal i perillós. No determinar si una acció en concret, realitzada per determinats músculs, és la correcta per aconseguir l'objectiu pot ser un error. Si no hem fet les aproximacions prèvies sobre l'estat d'aquella musculatura, i no sabem ni tant sols si és capaç de realitzar una mínima contracció isomètrica, i apliquem càrregues excèntriques sense fer la valoració prèvia, ja sabem quin pot ser el resultat. Per tant i com a conclusió, anàl-lisi, seny en la tria d'exercicis i càrregues i individualització al màxim.