La meva reflexió sobre el treball de força i la valoració d'aquests possibles desequilibris, es basa en el fet que l'acumulació d'informació et serveix fins un cert punt, ja que com he dit abans el cos és un gran compensador, i la participació dels músculs del cos en qualsevol moviment està present.

Així quan fem per exemple qualsevol test de salt unipodal, valorem exactament la força concreta d'un múscul en qüestió, o és la suma de molts músculs que intervenen + una aplicació tècnica? Tots els músculs que intervenen en aquell salt, estan funcionant de manera correcta o pot ser que el cos tapi possibles debilitats compensant amb d'altres músculs per realitzar aquest salt? Hi ha molts interrogants, sobretot a l'hora de valorar els possibles desequilibris, i molta feina a fer per buscar eïnes que ens ajudin a sumar referències vàlides per valorar aquestes possibles debilitats. No dic que no serveixen les referències isocinètiques ni els tests de salts funcionals, però si que apart d'aquesta informació convé valorar bé els tipos de moviments que intervenen en l'esport en concret, valorar quins músculs intervenen en la seva totalitat, quin protagonisme tenen en cada cas, sumar un conjunt d'eïnes que valorin el que volem, i aplicar-hi un treball coherent encarat a aquesta prevenció de lesions.

Un exemple basat en la experiència en el món del futbol, és el simple fet de què el jugador que practica aquest esport, suporta gran quantitat d'aplicació de forces en el peu. Un peu dins una bota de tacs, que fa que encara la càrrega que ha de suportar aquest peu sigui més elevada. La participació de la musculatura del peu (flexors-extensors dels dits, tibial anterior, ...) és elevada? Es treballa en si en els programes preventius? Estudis EMG constaten que per exemple el tibial anterior, participa en el 85% de les fases de la carrera. Ho tenim en compte? Com he dit abans, hi ha molt camí a fer.