Tot i això, quan ens posem a analitzar les seves característiques, veiem que és un tipus d'entrenament que suposa % baixos del VO2màx, que es treballa en intensitats entre el 60-75% de la Fc màxima i la VMA, i que té com a un dels objectius aconseguir la lipolisis aeròbica. Aquest tipus de treball el relacionem estretament amb l'umbral aeròbic, i ens marcarà el límit extensiu del treball aeròbic.

 

Com a aventatges, veiem que ajuda en gran mesura a la recuperació més ràpida de la Fc post esforç, ens permet realitzar adaptacions cap a intensitats superiors, tant a nivell estructural com a nivell condicional. Suposa un treball relaxat en relació a altres situacions tàctiques on intervé el factor cognitiu, i ens assegura que no hi haurà una exigència excessiva, ja que hi ha molt control de la tasca (puc modificar direccions, accions, intensitat). És un treball que en períodes posteriors a aturades, assegura una correcta adaptació a l'esforç, i no posa al jugador en zones d'intensitat amb risc de lesió.

 

Un cop vistes les seves característiques, penso que el més important, és saber ubicar aquest treball en diferents períodes de la temporada, i establir en quins microcicles i en quina part dels mateixos, en podem treure més profit. Aquest treball de resistència que el podem acondicionar cap a un treball més general, o més específic cap a la resistència a la tècnica, segons el grau d'especificitat-intensitat que vulguem aplicar, o que s'interelaciona molt favorablement amb altres objectius com els coordinatius o treballs de força de caire general o dirigit (intensitats mitges),  tindria cabuda en:

 

1. Microcicles inicials de pre-temporada.

2. Inici de microcicles on hi ha competició per recuperacions post-partit o inici de setmana.

3. Microcicles posteriors a un període de competició exigent.

4. Microcicles poteriors a un període sense entrenaments.

5.Recuperació de lesions.