BLOC de
Dani Colell Biosca
col-legiat 9020 CCAFiE
readaptació físico-esportiva
i preparació física
Al límit:
percepció, decisió, execució.
Els principis biològics de l'entrenament: Principi de sobrecàrrega 20-5-13
Per que l'entrenament sorgeixi el seu efecte positiu, o sigui, es produeixi una adaptació, els estímuls que generem dins aquest entrenament, han de superar un umbral d'esforç determinat. Cada esportista o individu, té un nivell determinat, on es determina el seu umbral d'esforç, així com el seu nivell màxim de tolerància. Aquestes dues línies, marcaran amb exactitud les adaptacions que anem produint amb l'entrenament.
Així veiem, com les diferents intensitats dels estímuls determinen les adaptacions que es produeixen en l'entrenament:
- Els estímuls inferiors a aquest umbral, son càrregues sense efecte.
- Els estímuls que estan al límit del umbral, son càrregues de manteniment del nivell funcional.
- Els estímuls òptims, que es produeixen dins els marges de la zona d'entrenament, produeixen canvis a nivell fisiològic i morfològic.
- I els estímuls per sobre dels límits de l'entrenament, són càrregues perjudicials i nocives.
També s'ha de tenir en compte, que els umbrals dels estímuls, depenen del nivell de rendiment de l'esportista.
- En l'entrenament de resistència, es considera un umbral d'estimulació adequat per produir adaptacions, un mínim del 50% del rendiment màxim cardiovascular (Zintl,1991). Si no coneixem de manera individual el nivell de cada persona, difícilment produirem adaptacions positives en el seu entrenament. Per una persona entrenada, la intensitat d'entrenament pot ser una, i per una no entrenada una altra.
- En el treball de força, d'altra banda, el nivell de l'esportista, influeix encara més en les adaptacions que podem produir. Així, una persona desentrenada, pot aconseguir mínimes adaptacions a intensitats del 40% de la seva força màxima, però una persona entrenada i amb una bona base, precisa d'intensitats superiors al 60% per que obtingui mínims de manteniment en el seu rendiment.
- En capacitats com la força explosiva i la velocitat, només estímuls màxims poden provocar adaptacions adequades, i s'han de respectar de manera clara els descansos, per aconseguir tals adaptacions.
Sempre s'ha de tenir en compte la individualitat per produir aquestes adaptacions, i valorar constantment el nivell de rendiment de l'esportista. Si no controlem les càrregues i superem els umbrals, podem esgotar les reserves de l'organisme. Tot el contrari, si no arribem als umbrals de treball correctes, on tampoc es produirien adaptacions positives a l'organisme. L'organització del treball i el constant respecte de la recuperació i el control de variables com la nutrició, els factors psicosocials,.. són les claus de l`èxit.