BLOC de
Dani Colell Biosca
col-legiat 9020 CCAFiE
readaptació físico-esportiva
i preparació física
Al límit:
percepció, decisió, execució.
Entrenament funcional 24-10-12
Darrerament, està molt de moda parlar de l'entrenament "funcional", tant en l'àmbit de fitness, com en l'entrenament, i també quan parlem de recuperació de lesions. El fet de definir una tasca o exercici com a funcional, ha de tenir una revisió i sobretot s'ha de basar en criteris més científics del que es fa de vegades. Quan mirem el diccionari i busquem la paraula funcional, se'ns defineix com: "Allò pertanyent o relatiu a les funcions. El concepte està vinculat a alguna cosa o algú que funciona o serveix".
Llavors, quan proposem qualsevol exercici o tasca a una persona, tenim clar, si el que li proposem funciona o serveix?. Està clar, que molts cops, establim criteris en base a objectius físics, tècnics,... però: és suficient? Definir un entrenament com a funcional, hauria de plantejar aspectes tant bàsics com: la persona està preparada per a realitzar aquests exercicis? té una base per fer-los? i moltes altres preguntes relacionades. Per tant ja se'ns obre un interrogant a l'hora de saber si realment allò que s'està venent com a funcional, serveix o funciona per a cada individualitat.
Un autor com Prentice (2001) ens parla de la combinació de components de capacitat física i capacitat atlètica en les progressions funcionals, i defineix una progressió basada en aquest sistema de piràmide:
Aquesta manera d'ordenar les progressions funcionals de Prentice, ens porta a la idea d'establir la necessitat de crear una progressió lògica en els objectius marcats, i d'ordenar de manera progressiva les capacitats de la persona que entrena o es recupera.
Però quan per exemple posem al nostre buscador les paraules entrenament funcional, en pocs llocs observem la paraula transferència en el seu sentit més pedagògic.
L'entrenament funcional, s'hauria de basar doncs, en transferències cap a objectius tant físics com de moviments, on un vol arribar, sense descuidar cap fase pel camí. Si no cuidem aquest plantejament de definició prèvia en la cerca d'efectivitat en els objectius que marquem, podem caure en el descuit de la seguretat que hauria d'existir per a la persona que està entrenant.
El fet de plantejar entrenaments funcionals com a activitats dirigides a públic en general, així com d'altres activitats sense tindre en compte la individualitat de les persones, molts cops es basa més en aspectes comercials que no pas professionals, i si més no, la responsabilitat nostra radica en el fet de valorar inicialment i informar acuradament a la persona que vol realitzar qualsevol tipus d'activitat, per tal de que aquesta funcionalitat no passi a ser un risc.
Plantejar tasques on es desenvolupen objectius d'agilitat, potència,... (situades per Prentice com veiem, en el més alt de la piràmide) sense tindre una base de força o resistència, per exemple, pot resultar de vegades poc funcional, sigui el moviment que sigui.
Funcional (que funcioni i serveixi) SI !!, però quan sabem per a què, com fer-ho i sigui acondicionat al meu nivell.