BLOC de
Dani Colell Biosca
col-legiat 9020 CCAFiE
readaptació físico-esportiva
i preparació física
Al límit:
percepció, decisió, execució.
Estructures del jugador i lesió 28-12-12
Tot treball ha de tenir una planificació, i tota planificació ha de presentar una estructura formada per unes bases clares, que protegeixin la coherència del nostre treball. Així, el nostre programa de rehabilitació aplicat a qualsevol jugador lesionat, seguirà una progressió adequada, i no es deixarà cap dels objectius que nosaltres marquem com a importants.
Quan parlem d'estructuració del treball, hem d'analitzar una sèrie de variables relacionades amb les estructures que conformen a qualsevol jugador, i que hem de tenir en compte a l'hora de planificar. Aquestes estructures, segons F.Seirul-lo (2002), són les següents:
-Estructura cognitiva: S'encarrega de captar i processar els estímuls que el jugador pot rebre de l'entorn per identificar les possibilitats d'acció. Cal reconèixer i interpretar la informació significativa per poder respondre de manera eficient i eficaç a les variants contextuals que es presenten contínuament.
-Estructura coordinativa: S'encarrega de l'execució del moviment de la forma desitjada. Es tractaria de les coordinacions preferents que atreuen el sistema. S'ha de coordinar el control motor de l'acció, amb la implantació espacial i el control temporal de la mateixa acció, en l'anomenat cicle de percepció-acció.
-Estructura condicional: És l'estructura que ha de donar el suport físic al desenvolupament de l'activitat del jugador. Els seus valors més representatius es relacionen amb els conceptes clàssics de força, velocitat i resistència.
-Estructura socio-afectiva: Estructura que s'encarrega de les relacions que s'estableixen entre el jugador i les altres persones de l'equip.
-Estructura emotiva-volitiva: Encarregada de l'identificació personal d'un mateix. És bàsic que el subjecte s'involucri i es senti identificat en el seu acte d'estructuració. Si el jugador no creu en el procés d'entrenament que està duent a terme, es produirà un bucle de retroalimentació negatiu, que dificultarà o impedirà la seva progressió, de manera que s'ha d'aconseguir la implicació positiva del jugador en aquest procés.
-Estructura creativo-expressiva: Permet projectar el jo personal en l'activitat esportiva.
Hauríem d'intentar que el nostre programa de treball, presentés al màxim de les seves possibilitats, la representació de totes les estructures. El treball global de les mateixes, enriquirà tot el procés i la definició de tasques. Totes les estructures poden ser controlades en gran mesura, i seguidament, quan parlem de cada una d'elles ho veurem.
L'estructura cognitiva, és sense dubte la que pot generar més problemes a l'hora de plantejar tasques, ja que les característiques de treball amb el jugador lesionat, no permeten segons què. D'altra banda, amb la implicació, si és possible, de gent del staff i d'altres jugadors lesionats en la mateixa fase de recuperació, podem plantejar tasques i exercicis, que desenvolupin situacions especials, i que siguin l'inici d'aquest treball basat en l'estructura cognitiva. Tanmateix, la nostra obligació, serà controlar la posterior reincorporació del jugador a l'equip. I controlar vol dir, definir quins exercicis fa, quins no fa, i quin volum de treball es realitza, seguint amb la progressió de treball realitzada, essent el fi últim, la reincorporació total al grup.
Totes les altres estructures, podran ser treballades en el nostre plantejament, i en la majoria de fases de la recuperació del jugador. L'estructura cognitiva i la coordinativa, poden ser la base del nostre treball, per les característiques que de per si ja tenen, i recuperar l'estat físic i reeducar els patrons de moviment, han de ser una de les prioritats. Tot això, tenint en compte que el nostre treball haurà de seguir una progressió, de més general a més específic, en funció de les característiques de l'esport del jugador lesionat.
Les darreres tres estructures, de caire més límbic, també són bàsiques per que el desenvolupament del treball es realitzi en un context òptim. Així, no deixar de banda al jugador lesionat, fent que participi en rutines que realitza l'equip, i incloure activitats que no el "separin" en excés del grup, cobrirà un aspecte emocional del jugador, que pel fet d'estar lesionat, ja té la tendència a tindre molts alts i baixos en el seu estat d'ànim. Aconseguir la implicació del jugador en el procés de recuperació, aprofitar per educar-lo en certs aspectes, aconseguir que cada dia per ell sigui un repte, permetent que també ell decideixi certs aspectes de la rutina, i crear un context de treball positiu, seran els nostres reptes per treballar aquestes estructures, que no deixen de ser part important en el procés de recuperació del jugador lesionat.