Més de 10 anys en l'esport professional donen per moltes anècdotes i situacions curioses, que al llarg del temps van plantejant coses al teu cap. Una d'elles sempre ha estat la facilitat amb la que el recurs de l'insult ha estat present en cada un dels partits que he assistit. No és que no estigués avisat, jo vinc del món del futbol.

 

Però més enllà de l'insult com a tal, el que se'm planteja, és que hem fet malament per arribar a aquesta incultura en certs esports. Trobo que en contextes de poques professions (i la meva la considero una de les més boniques del món), s'exercita la llibertat d'expressió vorejant el delicte intel-lectual. Tòpics com que la gent al pagar la seva entrada té dret a opinar, o que la gent es desfoga quan va al camp,... no haurien de servir com a excusa en moltes situacions.

 

A vegades, em plantejo que passaria si actués en certs àmbits tal i com actúa algún espectador d'espectacles esportius. M'imagino entrant a dinar a un restaurant, trobar que no és del meu agrat el primer plat, i començar a cantar al cambrer típics càntics com: "hijoooo de p....". Segurament, als dos minuts seria fora del restaurant i la gent em miraria amb cara de sonat. En canvi, entrem en algún event esportiu, i el mateix, ho trobem del tot normal. Ja no li donem importància, i la veritat és que en té molta. No dic que passi en tots els esports, ni que en tots els llocs del món passi, però si que hi ha certs comuns denominadors que preocupen, i penso que l'educació i aquestes arrels perilloses que es creen en base a "sentiments" vers un equip, són de vegades perilloses.