top of page

Per una tecnocràcia esportiva 14-1-13

"Els valors de l'esport són molt importants per a la nostra societat". O "són un exemple de superació i constància per aquest país". També, "és una eïna fonamental per a la integració d'hàbits saludables". Totes aquestes frases, són cançó popular de determinats sectors relacionats o no, amb el món de l'esport. I quan dic o no, és simplement per que no rel-laciono aquests valors amb determinades persones, institucions o maneres d'actuar, que moltes vegades sobrevolen per un núvol que res té a veure amb la realitat.

 

El problema, és que el que envolta el nostre estimat esport, té moltes rareses difícils d'explicar, i quan es sobrevalora, sobreprotegeix o afavoreix, poden aparèixer problemes de rel, que no tenen res a veure amb aquests valors que comentem.

Un dels problemes que podem observar, o almenys que he observat durant molts anys, és la constant de la manca de rigor tècnic. Per la meva experiència personal, la figura del director o gerent esportiu, és molt important a l'hora de definir un projecte, i que aquest porti a algun lloc. Al mateix temps, l'existència de la figura de responsable de l'àrea econòmica, resulta tanmateix imprescindible.

El drama existeix, quan es juga a dues bandes, i es deixa de costat la definició d'aquest projecte per intentar quadrar únicament números, que resulta que mai quadren. Aquestes figures empresarials que rodegen l'esport i que representa que quadren pressupostos quasi mai l'encerten, i rarament destinen recursos a potenciar gent que aportar valor al club o l'entitat.

 

És més, a vegades els pocs tècnics qualificats, han de veure com es ninguneja una professió que representa com he dit abans, una part essencial segons molts polítics per crear valors. Cobrar malament i tard, sense contractes, cotitzant el mínim,... i apart veient com el dia a dia no es consumeix gràcies a aquesta capa d’il·lusió que ens rodeja, que sembla que pugui amb tot, fins i tot amb la nostra paciència. Entitats privades que molts cops, amb diner públic, creen uns mecanismes rarament funcionals.

 

I ja no diem quan, qui gestiona el club, ho fa de manera altruista o sense entendre. Això ja resulta més caòtic, per què encara es generen més atrocitats. I és que no entenc l’altruisme en certs aspectes ni el comparteixo, ja que en ocasions, creem només precedents de coses que no haurien de passar, com fomentar que gent que estudia durant anys una carrera se les vegi magres per entrar en el món laboral de manera digna. És com si jo vaig al restaurant i li demano al cambrer per dinar gratuïtament, que el saciar la meva necessitat de menjar, hauria de resultar per a ell un fet il·lusionant i carregat de valors. Això és una professió, i amb unes rames professionals molt definides (gestió, educació, rendiment, salut, lleure,..), i on surt gent totalment preparada per afrontar aquestes gestions sense rumb.

 

La regulació d'aquests llocs de treball i la seva definició és un objectiu a aconseguir, però molt em temo que si els que marquen aquesta regulació són certs polítics, es seguirà amb la idea de situar en llocs estratègics i importants com federacions, consells esportius, et... persones amb més tendència política que tècnica, i seguirem en aquesta espiral. I no és per que no hi hagi persones qualificades treballant dins l'estament, però la formació i validesa de la gent que ha de prendre decisions, hauria d'incloure aquests perfils tècnics.

 

Per que a vegades interessa més sortir a la foto que la feina ben feta.

 

Segueix-me a:
  • Twitter Social Icon
  • Google+ Social Icon
Clubs on he treballat:
Contacte:

Your details were sent successfully!

bottom of page