BLOC de
Dani Colell Biosca
col-legiat 9020 CCAFiE
readaptació físico-esportiva
i preparació física
Al límit:
percepció, decisió, execució.
Consideracions bàsiques per a la planificació d'una temporada 18-12-12
Sempre que preparem la planificació d'una temporada, se'ns presenten una sèrie d'objectius que intentaré anar detallant, i que marquen una mica els matisos de tal tasca. En primer lloc, quan planifiquem la temporada, s'ha de tindre en compte que el nostre principal objectiu, és que l'esportista arribi al màxim nivell de les seves capacitats, i si pot ser, que ho faci en les competicions importants (en el cas d'una lliga regular, que hi ha competició cada setmana, es poden marcar moments de temporada en funció de l'exigència dels partits, la carga de partits que es porta,...).
S'ha de tindre en compte, però, que aquest màxim nivell de les seves capacitats, no pot disminuir mai en excés, per tant, la planificació, s'ha de marcar l'objectiu també de que el rendiment no disminueixi i que l'estat de forma sigui l'òptim per competir, i estar sempre vorejant el límit de l'excel-lència. El nsotre compromís amb l'esportista, serà també, tindre en compte el seu nivell anterior, i intentar millorar el mateix, sentant unes millors bases per les següents temporades per què existeixi una progressió. El procès d'adaptació de l'esportista dins una temporalitat adequada a l'exigència de la competició, marcarà el seu rendiment.
Després de veure totes les variables a tindre em compte, està clar, que en la majoria d'esports col-lectius que tenen una competició per setmana, o inclús en alt nivell, competició pràcticament cada 3 dies, la pregunta pot ser: com es pot arribar a aquest màxim nivell, si pràcticament no hi ha dies per entrenar?. És en aquest cas, quan els plantejaments individualitzats de control de càrregues, permetran saber el volum de treball que acumula cadascú, i com he de modular-lo per tal de no arribar al sobreentrenament, tenint en compte que el descans, és també una variable molt important en l'entrenament.
Aquest control individualitzat de càrregues, sumat a la planificació de la temporada, on podem marcar pics de competició, en base al plantejament i característiques que tinguem d'equip i de competició, poden resultar del tot bàsiques per treballar, tot i que una altra de les característiques que ha de tindre la nostra planificació és la capacitat de ser modelable al que vagi succeint en cada competició, setmana, situació en la classificació,...
En el cas d'esports on els pics de competició són molt marcats, tindrem més fàcil el plantejament de planificació, i l'estructuració dels nostres mesocicles, microcicles i sessions. Sens dubte, la individualització de treball que permet un esport d'aquest tipus, s'hauria d'extrapolar al màxim en sistemes d'entrenament d'esports col-lectius, almenys en una part de la preparació, entenent que el treball tàctic juga un paper importantíssim dins el tarannà del mateix esport.
El que si tenim la obligació de fer, és tindre molt en compte en la planificació l'aspecte de formació de determinats esportistes/jugadors, i plantejar que la planificació per aquest tipus d'edats ha de tindre un matís de llarg plaç, amb continguts de les variables de l'entrenament regulades amb coherència. Incloure un treball més multilateral i de formació, tot i l'existència clara d'una especialització precoç, ha de ser bàsic per respectar processos de maduració estructural en certes edats.
Finalment, i per acabar definint aquestes consideracions, és bàsic tindre en compte els nivells d'adaptació a l'entrenamet, i les característiques que ha de tenir la mateixa. Hem de planificar entrenaments respectant els diferents principis que conformen la teoria de l'entrenament, i assolir al màxim el seu control (Principi de les diferències individuals, principi de supercompensació, principi de sobrecàrrega, ...)
Hem de plantejar la variació dels estímuls que li aportem a l'esportista, a través de la variació dels exercicis. Hem de tindre en compte els pics d'exigència que marquem, per tal de marcar referències basades en aquests pics que plantege, no només per la temporada que planifiquem, sinó per temporades posteriors.
L'excessiva especificitat de la temporada, ha de ser regulada, i per tant, la introducció de treball de caire més general, en determinats moments de la temporada, és necessària per evitar lesions, afavorir la recuperació físic-psicològica de l'esportista i evitar sobreentrenament.
Un cop tinguem en compte aquestes consideracions bàsiques, ja només ens queda fer una cosa: començar a dissenyar com volem plantejar la nostra temporada.