Qualsevol esportista, en l'apartat de referència al cervell límbic, obté emocions amb allò que fa o viu, ja siguin positives o negatives, però el còrtex actua també de forma perillosa, quan trasllada aquestes emocions de qualsevol caire en justificacions negatives enlloc de positives.

Quantes vegades haurem escoltat allò de: "he jugat malament per què no em sento important en l'equip, i l'entrenador em dona pocs minuts,..." Totes aquestes emocions que es transformen en justificacions que a la vegada poden ser negatives, també poden fer que l'esportista actuï en vers aquest pensament negatiu. Com no jugo prous minuts, em transformo en un jugador que deixa de sumar, i em prenc tot malament, per tant el meu rendiment també disminueix, per exemple. Tot es transforma en una espiral.

No us heu adonat que hi ha gent que sempre t'amarga la vida, i hi ha gent que estàs amb ella i et carrega les piles? L'entrenador no en sap prou, els companys són els que fallen, ... vers, demà anirà millor, si seguim així ho aconseguirem segur,...Què podem fer davant gent amb aquest tipus de resposta? Simplement ni tocar-los. La negativitat s'empega. S'han d'apartar de la nostra realitat. És com quan trec un 3 o un 7 en un examen. Hi ha persones que són racionalment positives, i són capaces de dir que han suspès per que no han estudiat prou, o que han aprovat si han tret el notable. En canvi d'altres, utilitzaran només el m'han suspès, referint-se a que una altra persona ha estat la causant de la seva mala nota, sense pensar en per què ha passat, però en canvi es llençaran cap al he aprovat, referint-se només en el cas que l'acció sigui positiva vers ell mateix. 

No hem d'oblidar que estem en el món de la causa-efecte, i que el món dels efectes que durant tants anys se'ns ha venut, no és del tot real. Ja no val allò de, si t'has fet mal, és per que Déu t'ha castigat (famoses frases de mare que tothom recorda). És més real el fet de que si ens hem fet mal ha estat causa de que hem saltat d'allà on no podíem aterrar de forma segura. Per tant, analitzem bé els nostres objectius (han de ser realistes), acceptem la realitat, actuem diferent si allò que fèiem no funciona, impactem (intentar, intentar i tornar a intentar), i gaudim d'allò que ens emociona (cervell límbic). Només et cansarà allò que no t'emocioni fent-ho, allò que no li posis passió, allò que no t'ompli.