El primer punt a valorar, és el tema dels flexors de genoll. Com ja he comentat anteriorment, els estudis demostren que són el bíceps femoral i el semimembranós els que acostumen a patir la lesió. Cal saber si es lesionen per un dèficit de força, o també cal plantejarse si de fet, hi ha un excés de tightness muscular (rigidesa excessiva) que porta també a disminuir els possibles límits que porten a la distensió.

 

Altres preguntes que sorgeixen, es basen en el fet de per què, sempre que parlem de flexors de genoll, únicament parlem de bíceps femoral, semimembranós i semitendinós. Hi ha d'altres músculs com el gràcil, el sartori i fins i tot els gastrocnemis que intervenen en aquesta flexió, i que també s'haurien de tindre en compte, al menys quan parlem de prevenció d'aquest mecanisme. Tot i això, els treballs de prevenció és centren només, o almenys en nomenclatura així ho deixen entendre, en el treball dels isquiosurals, tot i que en el mecanisme de lesió pot ser que hi intervingui d'altra musculatura, com ja hem vist.

 

El mateix passa quan parlem dels extensors de maluc, protagonistes en molts mecanismes de lesió d'isquiosurals. Parlem de músculs, apart dels isquiosurals, com gluti major, fibres posteriors del gluti mitjà i menor, i fibres posteriors de l'adductor major. De fet, quantes vegades ens havíem plantejat que pel treball preventiu dels músculs isquiosurals, realitzéssim la valoració i el posterior treball d'aquests músculs mencionats? Acostumem bastant a acotar el treball sobre el múscul que es trenca o que té un índex elevat de que pateixi una lesió, però poques vegades fem el plantejament de valorar el mecanisme en la seva globalitat i veure que intervé en el mateix moviment lesional. Així també, i considerant que la correcta rigidesa muscular pot dependre del harmònic funcionament no només de musculatura sinergista, sinó també de musculatura agonista-antagonista, no estaria de més, revisar en aquest cas flexors de maluc i la musculatura extensora de genoll. Veure el seu funcionament i valorar el seu estat, ens pot portar a conclusions a l'hora de plantejar el nostre treball.

 

Aquest anàlisi, en principi és molt senzill, però podria ser un punt d'aproximació a la planificació d'un treball preventiu general. Segueixo considerant que cada esportista és una individualitat única, i per tant, l'anàl-lisi hauria de ser individual, però quan plantegem accions col·lectives per les necessitats i requeriments que ens marquen, considerar aquesta informació, pot resultar útil per plantejar les accions que portem a terme a nivell preventiu. Detalls a l'hora de treballar aquesta musculatura isquiosural en moviments de flexió de genoll, poden ser el fet d'incloure o no, per exemple, la flexió plantar o la flexió dorsal de turmell a l'hora d'efectuar el moviment. Us aconsello que ho proveu. Ja veureu que no és el mateix, i és una cosa, que potser no es té en compte.