En un primer punt, on s'analitzen les dades del jugador, tals com el pes, alçada, % greix, Fc,.. es pretenen obtenir dades per després, per exemple, determinar elements objectius del treball de resistència (en base a un test sub-màxim per determinar la Fc Màxim en tapís), establir un protocol si s'escau en l'alimentació i hàbits del jugador, basat en els resultats de % de greix corporal (obtingut amb diferents mesures de plecs cutanis),...

En un segon terme, analitzàvem mitjançant goniòmetre les possibles mancances de ROM articular en 8 possibilitats de moviment de tren inferior bàsiques, com són la flexió i l'extensió de maluc, l'abducció i adducció de maluc, la flexió i extensió de genoll i la flexió plantar i flexió dorsal dels turmells. Així observem en aquest cas, com els resultats eren significatius quan parlem de flexors de maluc (observant una diferència entre dreta-esquerra), una limitada extensió de maluc en les dos cames, i també un dèficit de mobilitat en flexors dorsals de turmell (en aquest cas degut probablement a les continues lesions associades de turmell que havia patit aquest jugador en concret en ambdós turmells, suposant per ell una rigidesa evident).

Després, vam analitzar els perímetres musculars en tres posicions de tren inferior i en ambdues cames. Es mesura el perímetre de la cuixa en una distància corresponent al ventre muscular del vast intern, i una altra corresponent al ventre del recte anterior. També es mesura el perímetre de  la cama, en una distància òptima corresponent al ventre muscular del bessó intern. Així obteníem dades sobre si hi podia haver una possible alteració o dèficit muscular entre les dos cames, confirmant després aquestes dades en tests de força de camp, més específics. Com és el cas d'aquest jugador, on observem que hi ha diferències significatives en les dues mesures de la cuixa, i on cama esquerra té un perímetre inferior que la cama dreta.

El treball d'equilibri, que també ens donava informació de possibles alteracions entre ambdues extremitats, utilitzàvem un test que ens resultava fàcil aplicar i que era molt pràctic, com el Y balance test (un test, en principi, establert per demostrar si existeix simetria funcional), i on també es poden extreure dades de les possibles diferències entre les dues extremitats.